Senador Amós Salvador: "Lengua Catalana no tiene derecho de ser la lengua oficial de España… El Estado… ha de dar la enseñanza en todas partes y la ha de dar en todas partes en castellano"
FITXA 0748
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ En el debat al Senat sobre el missatge de contestació al discurs de la corona celebrat el maig de 1916, el senador Amós Salvador va tornar a insistir en la, segons ell, persecució de la llengua castellana a càrrec dels catalans. Els demanà: «Os ruego que me expliquéis, amigos queridos, el fundamento de la persecución a la lengua Castellana.»[475] Va continuar manifestant la seva filosofia política sobre què calia fer als catalans. De primer, va determinar que la llengua catalana no podia ser oficial: «Nadie pretende negar aquí derechos a la Lengua Catalana, pero la Lengua Catalana no tiene derecho de ser la lengua oficial de España.» Evidentment, el català no tenia dret a res. El senador Salvador explicà ell mateix la concepció d’Estat que els historiadors actuals han verificat en aquells que han subjugat les nacions veïnes: «El Estado tiene que ser el único que enseñe y eduque a los niños; es la Nación organizada políticamente la que tiene que cuidar de ese servicio, porque es la única que está interesada en formar hombres primero, después ciudadanos, luego patriotas y, por último, en España, españoles; por consiguiente, ha de dar la enseñanza en todas partes y la ha de dar en todas partes en castellano.»[476] L’Estat ha de fer homes que esdevindran successivament ciutadans, patriotes i, finalment, espanyols. Aquesta visió de l’Estat és errònia, perquè per ser ciutadà no és imprescindible aprendre en castellà. L’error d’aquesta idea de ciutadania és que fa coincidir la nació amb l’Estat. Amb tot, tal concepte era consubstancial als espanyols abans que existís jurídicament la ciutadania. En aquest debat el darrer a intervenir fou el cap del Consell de Ministres, el comte de Romanones, el qual acabà preguntant: «Vosotros habéis querido presentar el actual Gobierno como un perseguidor del idioma catalán, y yo os pregunto: ¿De qué actos del Gobierno podéis inferir tal cosa?» El català no podia ser oficial, no es podia ensenyar a l’escola, no l’admetien als registres, ni als documents notarials, ni a l’administració de justícia. ¿De què es queixaven els catalans? Quin cinisme! ¿Per què perseguien el castellà? Quina imaginació!
CONSEQÜÈNCIES La reacció natural davant de tantes escomeses fou portar al Congrés dels Diputats el reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana. Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb vi
OBSERVACIONS [475] Diario de sesiones del Senado, núm. 15, 1916, p. 137. [476] Diario de sesiones del Senado, núm. 17, 1916, p. 177.
Datació
ANY 1916
MÉS Maig
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT SENAT ESPANYOL
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S AMÓS SALVADOR SÁENZ Y CARRERAS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ARQUITECTE I POLÍTIC ESPANYOL, DIPUTAT A LES CORTS ESPANYOLES DURANT LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I DURANT LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
VIQUIPÈDIA Amós Salvador Sáenz y Carreras
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
