Projecte ministerial de creació d'una nova regió, anomenada Valle del Ebro, que desmembraria Lleida de Catalunya
FITXA 0683
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ En novembre de 1966 la premsa espanyola es feia ressò d'un projecte de reorganització territorial impulsat pel Consell Econòmic Sindical Nacional que feia servir com a criteri bàsic les conques fluvials. L'esborrany presentat incloïa un mapa on apareixia una "Regió de la Vall de l'Ebre", amb capital a Saragossa, que incorporava les tres províncies aragoneses, Navarra, La Rioja, Àlaba i Lleida.[7] Poques setmanes després se va conèixer que el Ministeri d'Educació havia aprovat dos llibres de text de batxillerat que incloïen un mapa d'Espanya on tornava a aparèixer la "Regió de la Vall de l'Ebre" amb la província de Lleida a dins, separada de les altres tres províncies catalanes, les quals formaven la "Regió Nord-est" o la "Catalunya Marítima". Durant los següents mesos, la premsa local plantejà el "debat" sobre si Lleida era catalana o aragonesa, i tot i que alguns leridanistes donaren suport a la mesura escudant-se en raons suposadament pragmàtiques,[8] los plans governamentals suscitaren lo rebuig de bona part de la societat lleidatana, que es mobilitzà per a evitar que la província fos segregada de Catalunya i annexionada a aquesta nova regió. Així, l'1 de desembre de 1966 la Diputació de Lleida va emetre un comunicat qualificant de «fals rumor» la segregació i afirmant que la catalanitat de Lleida era «indiscutible» e «incontrovertible».[9] Editorials de diaris com La Vanguardia, El Correo Catalán o Ya també es mostraren desfavorables a la segregació de la província de Lleida.[10] La principal reacció vingué de part del Club Deportivo Huracanes, que aconseguí reunir 6.000 signatures per a pregar al mateix Franco que aturés lo projecte. La iniciativa no només va rebre suport a la ciutat de Lleida sinó també a Alcarràs, Artesa de Lleida, Balaguer o la Seu d'Urgell.[11] D'altra banda, a la ciutat aparegueren uns pamflets que denunciaven lo «centralisme absolutista del Govern Espanyol» pel seu intent de destruir la unitat de Catalunya. Aquests anaven signats per una "Organització Nacional d'Alliberament de Catalunya", de la qual no se'n sabia res i que segurament seria un nom inventat ad hoc per a dotar d'autoria al document i incrementar el seu efecte mobilitzador sobre la població. Per a la desfilada de la Festa de l'Aigua d'Almacelles del 2 de març de 1967 un grup de persones muntà una carrossa que denunciava el projecte de segregació i reivindicava la catalanitat de les comarques lleidatanes. L'ajuntament de la localitat impedí la sortira de la carrossa, però pocs dies després, durant la desfilada de la Festa Major de Lleida, un membre del Sícoris Club aconseguí que passegés la carrossa pels carrers de la ciutat, sota crits de «Visca Catalunya!» de la ciutadania congregada. Des de Barcelona, el Centre Comarcal Lleidatà organitzà una sèrie de conferències denunciant lo projecte i defensant la catalanitat de Lleida. Autors de la capital com Ramon Trias Fargas, Antoni Badia o Joan Coromines denunciaren que el projecte de regionalització no seguia, en realitat, criteris econòmics o geogràfics. No hi va haver cap contestació oficial a les protestes lleidatanes, però el projecte de reorganització territorial no arribà a prosperar i es confirmà la pertinència de Lleida a la regió integrada per les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona. Los llibres de text van ser retirats del mercat, tot i que els seus editors se defensaren argumentat que el mapa només pretenia mostrar els límits d'una realitat natural com la vall de l'Ebre.[12]
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS El leridanismo va ser un altra ocurrència del caciquisme polític i econòmic del món rural català. En aquell cas, de Lleida, que va sorgir com a resposta —com a reacció, caldria dir— a la proletarització social i al republicanisme ideològic de la societat lleidatana. Era l'any 1910 i un grup de personatges de les oligarquies locals van elevar a les altes instàncies de l'Estat espanyol la proposta de creació d'una nova regió, que s'anomenaria Ribagorza i que aplegaria bona part de les comarques de Lleida i d'Osca. Això va quedar en res fins que l'any 1938, amb l'ocupació de les tropes franquistes, es va recuperar de sota de les pedres. Lleida va patir una repressió d'una brutalitat esfereïdora, practicada amb un propòsit exemplificant. Es van afusellar centenars de persones i, aprofitant l'ocasió, centenars de làpides del cementiri retolades en català. El falangista Hellín, alcalde imposat pel règim franquista, es va convertir en la punta de llança del nou leridanismo, declaradament franquista. Durant dues dècades es va teixir la readaptació del discurs leridanista. I en aquell toll hi trobem Aunós, un ministre lleidatà del règim franquista, que predicaria “Lérida no es catalana en grado máximo. En realidad incluso nuestra propia habla no es más que una especie de dialecto situado entre el catalán y el castellano”. L'any 1966, el leridanismo culminava el seu sinistre trajecte amb el projecte ministerial de creació d'una nova regió, anomenada Valle del Ebro, que reunia Aragó, La Rioja, Àlaba i Lleida. El projecte va quedar en no-res. L'oposició de la societat civil lleidatana, malgrat les difícils condicions, ho va aconseguir evitar. Però en canvi, superat el tenebrós túnel de la dictadura, el fracàs del leridanismo es manifestaria, paradoxalment i curiosament, amb la divisió de la diòcesi de Lleida (1998), patrocinada pels poders polítics i eclesials espanyols i que ha provocat, entre moltes altres coses, el conflicte per les obres d'art de Sixena.
Datació
ANY 1966
MÉS Novembre
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1960s
Localització
LOCAL GENÈRIC DOCUMENT
LOCALITAT
MUNICIPI LLEIDA
COMARCA SEGRIÀ
PROVÍNCIA LLEIDA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S
QUALIFICACIÓ AUTOR/S
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT
ORGANITZACIÓ [1] CONSEJO ECONÓMICO SINDICAL NACIONAL; [2] MINISTERIO DE EDUCACIÓN
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Altres
Elements discursius
Negació de la unitat territorial de Catalunya
Fonts
NOTÍCIA
NACIONAL.CAT, EL Marc Pons 31/12/2017 Els altres intents de tabarnitzar Catalunya
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA N.I. Leridanismo
