Policies bufetegen dues noies per parlar en català al carrer

FITXA 0007

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Dues noies parlaven en català al carrer entre elles, parades en un semàfor, quan uns policies s'hi acostaren intimidatòriament i un d'ells clavà una bufetada ben forta a cada una d'elles. I afegí: "a ver si habláis como Dios manda, puñeta!" i"Hablad en cristiano!".

Segons explica Josep Mª Murrià en el llibre: Un dia, fent tasques d’ajuda a la resistència, va anar al carrer Rosselló a prop d’Aribau, allà li van donar informació que es posà a la butxaca. Parlem dels començaments del mes d’agost. Ell va entrar a un bar, no recorda si era el Pèndul, el que si recorda és que hi havia un parell de noietes ben maques, joves, a l’any 64 ell tenia 21 anys, “llavors també era maco”, diu José María Murià, qui és molt estimat pel seu humor tant a Mèxic com a Catalunya.

Recorda que va començar una mena de flirteig al bar, “com es feia abans”. Varen sortir, elles per Balmes i, bé, ell anava darrera, discretament, només uns passos. Elles parlaven, donant-li tota la informació que ell necessitava per continuar després amb la relació: si anaven a aquella escola, quins locals visitaven, sempre parlant entre elles en català. Parlaven en veu alta, òbviament per a que ell les sentís.

Quan varen arribar a l’acantonada d’Aragó, hi havia dos grisos. El que a continuació veuria el deixaria fred, una imatge que mai es podria treure del cap. “Un d’ells, bé, tots dos, se’ls van posar endavant a aquestes noies i, mentre les escridassaven, amb maneres desorbitades, doncs “semblava que els ulls se’l sortien del cap”. Encara ho te gravat a la seva ment, les cridaven: “¡Hablad en cristiano!”, i després recorda com “un d’ells l’envergà a cadascuna dues bufetades, una amb cada mà”. Aquelles nenes haurien de tenir 16 anys. (Extret del blog d'Alberto Noriega del Castillo).

CONSEQÜÈNCIES “Em va deixar parat, és clar, tota la seva dignitat es va ensorrar i el que van fer es plorar i córrer, jo no vaig plorar, però, realment, vaig quedar amb una sensació d’impotència i frustració”, explica. Fins i tot, Murià pensava insultar-los, però portava els papers que havia anat a buscar i, si l’enxampaven amb aquesta informació, se’l complicaria molt la vida… No va poder fer res: “Això què has d’aguantar-te”. Va viure, en carn pròpia, el que era la vida d’aquest país: “Aguantant aquesta gent”. Aquest ha esta el seu primer contacte, molt violent d’entrada. (Extret del blog d'Alberto Noriega del Castillo).

OBSERVACIONS (Bea Seguí, 2013: pàgs. 199-200)

Datació

ANY 1964

MÉS N.I.

DATA EXACTA N.I.

ESTACIÓ ESTIU

DÈCADA 1960s

Localització

LOCAL GENÈRIC VIA PÚBLICA

LOCALITAT CANTONADA CARRER BALMES AMB ARAGÓ

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVINCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) IDENTITATS DESCONEGUDES - TESTIMONI DE JOSEP MARIA MURIÀ

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA DUES NOIES JOVES

Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLICIES(no especificat)

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ POLICIA DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Classificació

TIPOLOGIA DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA DISCRIMINACIÓ ORAL

Comportaments violents/delictius

INSULTS I/O VEXACIONS

AGRESSIÓ FÍSICA

Fonts

INFORMACIÓ

BLOG ¡EN CRISTIANO! Els cossos de seguretat contra el català: Alberto Noriega del Castillo 19/11/2012 José María Murià Rouret

VIQUIPÈDIA (N.I.) Josep Maria Murià i Romaní

LLIBRE

IGNASI BEA SEGUÍ (Cossetamia edicions) 09/2013 ¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana