Ortega y Gasset s'oposa radicalment a l'ús lliure del català perquè representaria "ir desalojando el idioma español"
FITXA 0628
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Quan el juliol de 1932 es va començar a debatre el capítol d’ensenyament i cultura de l’Estatut, es varen plantejar temes que encara avui no s’han resolt. Un és el de l’ensenyament de la llengua castellana i un altre, el de la propietat dels arxius. (…) La ideologia del nacionalisme espanyol tocant a l’ensenyament fou contundent (…) El diputat Ortega y Gasset va dir que no recordava que «desde el advenimiento de la República nadie haya intentado coartar la libertad de los catalanes para el uso de su lengua en todos los órdenes de su vida, privada o pública; si alguien quiere reclamarse del principio de libertad en este asunto, aunque a mí me parezca muy discutible tal reclamación, no cabe pedir más».[580] Ortega y Gasset, contradient-se respecte a allò que havia escrit a Barcelona el 1930 durant el viatge de tots els intel·lectuals castellans, va anar contra el lliure ús del català: «De ese uso libre se hace un instrumento de polémica y de lucha histórica para ir desalojando el idioma español, y a este simbolismo polémico e institucional, que cabalga sobre aquel otro sentimental que nos parecía tan respetable, a eso es a lo que nos oponemos nosotros radicalmente» (Ferrer i Gironès, 2000: 279).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS La constitució republicana per una esmena de Claudio Sánchez Albornoz proclamava que la cultura era una atribució essencial de l’Estat, el qual podia mantenir i crear a Catalunya centres docents de tots els nivells amb l’idioma oficial de la República. L’àmbit de l’ensenyament no podia estar més lligat. La Generalitat tenia la potestat de crear centres però com si fos una institució privada. Per als republicans espanyols, la nació espanyola també es configurava a partir de la cultura i la llengua. Els qui volien dues xarxes de centres d’ensenyament, la de l’Estat i la de la Generalitat, eren Ortega y Gasset, els radicals socialistes Jaén i Barnés, evidentment els diputats radicals com Lerroux, Guerra del Río i Lara, el republicà federal Valle, i també Melquíades Álvarez, Ossorio Gallardo, Iranzo i Sánchez Román, entre d’altres. (Ferrer i Gironès, 2000: 279). [580] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol 1932, p. 7387.
Datació
ANY 1932
MÉS Juliol
DATA EXACTA 27/7/1932
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT CONGRÉS DEL DIPUTATS
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S JOSÉ ORTEGA Y GASSET
QUALIFICACIÓ AUTOR/S FILÒSOF I ESCRIPTOR ESPANYOL; DIPUTAT A LES CORTS CONSTITUENTS REPUBLICANES
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ ASR - AGRUPACIÓN AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Banalització imposició castellà a Catalunya
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 27/03/2015 CATALANOFÒBIA 25. La tolerància republicana envers la llengua catalana
VIQUIPÈDIA José Ortega y Gasset
LLIBRE
EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès 31/12/2000 Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història