Ortega y Gasset s'oposa radicalment a l'ús lliure del català perquè representaria "ir desalojando el idioma español"

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Ortega y Gasset

FITXA 0628

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Quan el juliol de 1932 es va començar a debatre el capítol d’ensenyament i cultura de l’Estatut, es varen plantejar temes que encara avui no s’han resolt. Un és el de l’ensenyament de la llengua castellana i un altre, el de la propietat dels arxius. (…) La ideologia del nacionalisme espanyol tocant a l’ensenyament fou contundent (…) El diputat Ortega y Gasset va dir que no recordava que «desde el advenimiento de la República nadie haya intentado coartar la libertad de los catalanes para el uso de su lengua en todos los órdenes de su vida, privada o pública; si alguien quiere reclamarse del principio de libertad en este asunto, aunque a mí me parezca muy discutible tal reclamación, no cabe pedir más».[580] Ortega y Gasset, contradient-se respecte a allò que havia escrit a Barcelona el 1930 durant el viatge de tots els intel·lectuals castellans, va anar contra el lliure ús del català: «De ese uso libre se hace un instrumento de polémica y de lucha histórica para ir desalojando el idioma español, y a este simbolismo polémico e institucional, que cabalga sobre aquel otro sentimental que nos parecía tan respetable, a eso es a lo que nos oponemos nosotros radicalmente» (Ferrer i Gironès, 2000: 279).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS La constitució republicana per una esmena de Claudio Sánchez Albornoz proclamava que la cultura era una atribució essencial de l’Estat, el qual podia mantenir i crear a Catalunya centres docents de tots els nivells amb l’idioma oficial de la República. L’àmbit de l’ensenyament no podia estar més lligat. La Generalitat tenia la potestat de crear centres però com si fos una institució privada. Per als republicans espanyols, la nació espanyola també es configurava a partir de la cultura i la llengua. Els qui volien dues xarxes de centres d’ensenyament, la de l’Estat i la de la Generalitat, eren Ortega y Gasset, els radicals socialistes Jaén i Barnés, evidentment els diputats radicals com Lerroux, Guerra del Río i Lara, el republicà federal Valle, i també Melquíades Álvarez, Ossorio Gallardo, Iranzo i Sánchez Román, entre d’altres. (Ferrer i Gironès, 2000: 279). [580] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol 1932, p. 7387.


Datació

ANY 1932

MÉS Juliol

DATA EXACTA 27/7/1932

DÈCADA 1930s


Localització

LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA

LOCALITAT CONGRÉS DEL DIPUTATS

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S JOSÉ ORTEGA Y GASSET

QUALIFICACIÓ AUTOR/S FILÒSOF I ESCRIPTOR ESPANYOL; DIPUTAT A LES CORTS CONSTITUENTS REPUBLICANES

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ ASR - AGRUPACIÓN AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Banalització imposició castellà a Catalunya

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 27/03/2015 CATALANOFÒBIA 25. La tolerància republicana envers la llengua catalana

VIQUIPÈDIA José Ortega y Gasset

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès 31/12/2000 Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història