Negrín declara preferir a Franco que al nacionalisme català
FITXA 2013
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Al juliol del 1938, Negrín s’expresà en termes semblants a com ho havia fet un any enere envers el catalanisme i Franco(veure Fitxa 0353). Ara ho feu davant del seu amic, el subsecretari de Governació, Rafael Méndez:
-Esa, puede ser muy concreta una razón por la que yo me marche del Gobierno. No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino. De ninguna manera. Estoy haciendo la guerra por España y para España. Por su grandeza y para su grandeza. Se equivocan los que otra cosa supongan. No hay más que una solución ¡España! No se puede consentir esta sorda y persistente campaña separatista, y tiene que ser cortada de raíz si se quiere que yo continúe siendo ministro de Defensa y dirigiendo la política del Gobierno, que es una política Nacional. Nadie se interesa tanto como yo por las peculiaridades de su tierra nativa; amo entrañablemente todas las que se refieren a Canarias y no desprecio, sino que exalto, las que poseen otras regiones, pero por encima de todas esas peculiaridades, España”.
“Guerra y vicisitudes de los españoles” de Julián Zugazagotia, p. 470.
UnaVersió molt semblant que també circula lliurement seria:
1938 - Novembre, Negrín al Consell de ministres: «...No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino. ¡Estoy haciendo la guerra por España y para España! ¡Por su grandeza y para su grandeza! Se equivocan los que supongan otra cosa. No hay más que una nación: ¡España! Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos...». Juan Negrín. Cap de govern de la República espanyola i posterior president a l'exili (PSOE). Segons cita de Julián Zugazogoitia a les seves memories. Ferrer i Gironès (2000: 264) apunta que Zugazogoitia sosté que aquestes declaracions les hauria confessat Negrín a ell mateix.
CONSEQÜÈNCIES Acabada la guerra, aquesta rancúnia formaria part del discurs oficiós segons el qual s'havia perdut la guerra, no per la pròpia ineptitud i sectarisme, sinó a causa del nacionalisme català. Ara bé, per exemple, entre altres moltes fets, cal indicar que les indústries de guerra catalanes funcionaren correctament fins que passaren a mans del Govern republicà, en que començà una davallada que seria un més dels factors que farien perdre la guerra a la República.
OBSERVACIONS
Citat també en Ricardo Miralles, Juan Negrín. La República en guerra, Temas de Hoy, Madrid, 2003, pp. 235 s. Ludger Mees (s.d.: 574) sosté que “Tiene razón, por tanto, Miralles al afirmar (p. 235) que el amago de dimisión de Negrín en agosto de 1938 y su propuesta a Companys de sustituirlo en el cargo «resulta inverosímil aceptar como sincera”.
El bàndol republicà no estava exempt d'ultranacionalistes espanyols.
El novembre del 36, el govern de la República es traslladà de Madrid a València, fugint de la zona de combat. Dos anys més tard, a les acaballes de novembre del 38, amb els nacionals que s'acostaven a València, el govern es va tornar a desplaçar, ara a Barcelona.
Datació
ANY 1938
MÉS Juliol o Novembre
DATA EXACTA N.I,
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC CONSELL DE MINISTRES
LOCALITAT
MUNICIPI VALÈNCIA
COMARCA VALÈNCIA
PROVÍNCIA VALÈNCIA
COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»
TERRITORI PAÍS VALENCIÀ
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S JUAN NEGRÍN LÓPEZ
QUALIFICACIÓ AUTOR/S PRESIDENT DEL GOVERN DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PUBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS 2ª REPÚBLICA ESPANYOLA
ORGANITZACIÓ GOVERN REPUBLICÀ
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA
VERDADES OFENDEN 16/09/2013 Manuel Azaña: “Si esas gentes van a descuartizar a España prefiero a Franco”
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
FORCADELL, CARLOS Discursos de España en el siglo XX
NÚÑEZ SEIXAS, XOSÉ MANOEL ¡FUERA EL INVASOR! NACIONALISMOS Y MOVILIZACION BELICA EN LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA (1936/1939)
TAIBO, CARLOS Nacionalismo español, esencias, memoria e instituciones
VOGT, HERIBERT (2015) Tempesta KIT-BOOK
ZUGAZAGOITIA, JULIAN GUERRA Y VICISITUDES DE LOS ESPAÑOLES
DOCUMENT
Ludger Mees UPV-EHU (s.d.)TAN LEJOS, TAN CERCA. EL GOBIERNO VASCO EN BARCELONA Y LAS COMPLEJAS RELACIONES ENTRE EL NACIONALISMO VASCO Y EL CATALÁN
