Lerroux escriu un inflamat article fent apologia de la violència de l'exèrcit contra els mitjans catalanistes als fet del ¡Cu-Cut!
FITXA 0375
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ El 9 de desembre de 1905 aparegué al diari barceloní La Publicidad un article d'Alejandro Lerroux , titulat "El alma en los labios", en què titllà de separatista a la Lliga de separatista i aprovà l'agressió efectuada pels militars contra diversos mitjans de comunicació catalanistes. El polític republicà populista recolzà als asaltants «que vengaron a la Patria» assegurant que si ell hagués sigut militar «hubiera ido a quemar La Veu y El Cu-cut, la Lliga y el Palacio del Obispo, por lo menos». A l'article descrevia el catalanisme polític com un «hijo degenerado de un contubernio monstruoso entre una aspiración literaturesca, romántica, y un malestar social subido al periodo agudo con motivo de la catástrofe nacional» i afirmava que «antes que pactar con esa chusma envilecida por el amor al ochavo, que es la quintaesencia de su regionalismo separatista, estoy dispuesto a rebelarme contra todo el mundo, acompañado o solo».
CITAT A: Claret, Jaume; Santirso, Manuel (2014). La construcción del catalanismo. Historia de un afán político. Madrid: Los Libros de la Catarata. / Balcells, Albert (1992). Història del nacionalisme català. Dels origens als nostres temps. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Si bé en un primer moment Lerroux va defensar la legitimitat del moviment catalanista en demanda de l’autonomia, aviat convertiria l’anticatalanisme en un dels principals arguments del seu programa polític, la seva propaganda i la seva acció perquè “sin embargo, amo a España, amo la unidad nacional, quiero la felicidad para mi país”. Des d’aquest moment, la premsa lerrouxista i la de la Lliga van iniciar una lluita feroç en la lluita ideològica i per la hegemonia política a Barcelona i Catalunya.
Per atacar la Lliga Lerroux denunciava el perill que el catalanisme suposava per a “la unidad de la patria”. Del catalanisme afirmava que era “el hijo degenerado de un contubernio monstruoso” i de les Bases de Manresa que eren “incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y tendencia disgregadora, separatistas, inspiradas en un espíritu clerical y aprobadas por obispos de maldita memoria”.
Es pot afirmar, amb gairebé una total seguretat, que Lerroux va actuar d’aquesta manera en connivència amb el govern de Madrid. La seva política estava al servei d’evitar l’ascens de la Lliga Regionalista i del catalanisme i per això buscava sistemàticament l’enfrontament amb els nacionalistes. Així, partint de la base republicanista i obrera forjada a la Catalunya del segle XIX, el lerrouxisme articularà el seu discurs manipulant les diferències entre els regionalistes i els republicans, tot distorsionant les diferències entre els interessos del catalanisme i els interessos de la classe obrera.
D’aquesta manera, el lerrouxisme va significar una superació de les antigues famílies republicanes i va facilitar, juntament amb la Lliga Regionalista, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics a Catalunya. Lerroux va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer que va fonamentar-se organitzativament en la multiplicació dels centres republicans (centres de fraternitat, en especial la casa del poble de Barcelona, inaugurada el 1906), en la celebració de multitudinàries meriendas fraternales i en la creació de grups de Jóvenes Bárbaros.
El moviment de la Solidaritat Catalana (1906), a més de provocar indirectament l’exacerbació del seu espanyolisme, el portaria a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, el moviment de la Solidaritat Obrera li restaria una bona part del suport de la massa treballadora. Així, després de la seva participació en els fets de la Setmana Tràgica de juliol de 1909, Lerroux i el Partit Republicà Radical prendrien uns camins diferents. (Moreno Cullell: 2011)
Datació
ANY 1905
MÉS Desembre
DATA EXACTA 09/12/1905
DÈCADA 1900s
Localització
LOCAL GENÈRIC DIARI
LOCALITAT
MUNICIPI MADRID
COMARCA AREA METROPOLITANA DE MADRID
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA) LA VEU DE CATALUNYA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT
Dades autor/s
AUTOR/S ALEJANDRO LERROUX
QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLÍTIC ESPANYOL D'IDEOLOGIA RADICAL I REPUBLICANA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO REPUBLICANO RADICAL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Apologia de la violència contra els catalanistes
Fonts
INFORMACIÓ
Moreno Cullell (SAPIENS) 21/02/2011 El lerrouxisme a la Catalunya d’inicis del segle XX
VIQUIPÈDIA (N.I.) La Publicitat
WIKIPEDIA (castellà) (N.I.) Hechos del ¡Cu-Cut!
DOCUMENT
ARCA - ARXIU DE REVISTES CATALANES ANTIGUES (Parlament de Catalunya) Publicidad, La. 1905 - 12 (Diciembre)
