La cambra de comerç de Saragossa encapçala una nova campanya contra la proposta catalana de ports francs o zones neutrals

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0713

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ En aquest ambient s’organitzà a l’Aragó una altra campanya contra els ports francs o zones neutrals encapçalada per la Cambra de Comerç de Saragossa, que, entre d’altres, va aprovar la declaració que «puede afirmarse que Barcelona no necesita zonas francas para el desarrollo de su industria. Acaso pretéxtese esto para justificar las nuevas exigencias del mañana, y eso es intolerable». Les entitats de Saragossa varen ser tan coratjoses en aquesta campanya que fins i tot l’alcalde de Saragossa va rebre una carta del de Villanueva de Alcardete (Toledo) en què li manifestava que Saragossa era el cor d’Espanya i on s’interpretava més bé el patriotisme, de manera que li demanava que organitzés una campanya que inclogués tots els ajuntaments de l’estat per demanar al govern «que se conceda franquicia de Aduanas para todos los tejidos y productos extranjeros análogos a los de Cataluña».[444] També hi va haver protestes a Castella i a la Rioja. A Madrid la Cambra de Comerç i la Diputació s’hi van pronunciar en contra. La diputació de Madrid va declarar que el projecte no era oportú «sin antes haber satisfecho las aspiraciones de Castilla, con reformas protectoras para los trigos». De resultes de la interpel·lació del diputat castellà César Silió Cortes presentada el dia 18 de gener de 1915 per parlar de la suspensió pel govern de l’assemblea de diputacions castellanes a Valladolid, Catalunya va sortir esquitxada. El mateix Silió, nascut a Rioseco, conservador i de la branca maurista, va reconèixer que «Castilla ha tenido durante muchos años, durante un período muy largo de su vida, casi todo el que alcanzé yo, ciertos recelos, cierta rivalidad, cierto resquemor con Cataluña». El diputat Silió havia nascut el 1865; per tant, es podria palesar fàcilment que aquesta actitud era de molt abans. El dit diputat continuava: «¿A qué no proclamarlo? ¿A qué no decirlo con franqueza? Despues de todo, ¿no es éste un fenómeno que se da en todos los países de rivalidades entre regiones, principalmente entre regiones agrícolas y regiones industriales?» Gràcies per la franquesa, però el que no és natural és que d’aquesta rivalitat es passi a un domini polític abassegador i a una colonització cultural. Un domini assolit amb la violència militar i una intransigència dictatorial. El 24 de gener a Valladolid s’hi celebrà una reunió d’entitats agràries castellanes i d’Extremadura, en què el secretari de la seva federació, Justo González, va dir: «Castilla no está jubilada, pues tiene personalidad histórica. Hace tiempo que se hace una política dedicada a los plutócratas de Cataluña, olvidando que Castilla está en el fiel de la balanza y que hay que considerarla. No prevalecerá ningún privilegio por encima de Castilla.»[445] El dictamen del projecte del ministre Bugallal sobre els dipòsits francs es va llegir el febrer de 1915 al Congrés, però les Corts es clausuraren de nou. Un altre cop la llei no havia prosperat més enllà de les sales del Congrés. Per al dia 10 d’octubre de 1915 hi havia convocada una manifestació per demanar les zones neutrals, El Imparcial en un editorial afirmava que la qüestió de les zones franques «es pura y simplemente una cuestión económica. Trátase sin embargo de convertirla en una cuestión política. (...) Pero pedir la zona neutral en una manifestación es un poco difícil».[446] Ni així. Caldria esperar un canvi de govern.Efectivament, quan pujà al poder el liberal comte de Romanones, el 9 de desembre de 1915, el seu ministre d’Hisenda, Ustàriz, posteriorment substituït per Villanueva, va preparar el decret del 18 de març 1916 per regular els dipòsits generals.[447] Però al darrere de tota l’operació hi havia Santiago Alba, propietari del diari El Norte de Castilla, a qui com a ministre de Governació, encarregaren els estratagemes electorals per fer perdre els comicis als catalanistes, mitjançant el pacte de la Castellana, pel qual s’organitzà un front nacionalista espanyol. Com que fracassà, nomenaren Alba ministre d’Hisenda; al

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS


Datació

ANY 1914

MÉS Desembre

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1910s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI SARAGOSSA

COMARCA N/A

PROVÍNCIA SARAGOSSA

COMUNITAT AUTÒNOMA ARAGÓ

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S

QUALIFICACIÓ AUTOR/S

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ENTITAT SOCIAL (ALTRES)

ORGANITZACIÓ CAMBRA DE COMERÇ DE SARAGOSSA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Apologia de l'ofec econòmic

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 10/11/2014 CATALANOFÒBIA 19. EL PORT FRANC O ZONA NEUTRAL

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.