L'arquebisbe de Palma , al demanar la reedició del catecisme, rebé la següent resposta: "Prohibida la publicación en mallorquín y autoritzada en castellano"

FITXA 0404

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ (39) 1940 El arzobispo Josep Miralles, de Palma de Mallorca, al pedir la reedición del catecismo, recibió la siguiente respuesta: "Prohibida la publicación en mallorquín y autoritzada en castellano.” Josep M. Solé i Joan Villarroya, “Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975”, Barcelona 1993.

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS En esclatar la revolta militar de 1936, l'illa passà ràpidament a control del bàndol nacional i el bisbe Miralles va haver de fer esforços per mantenir la seva posició. Es va abstenir tant com va poder de lloar el Movimiento però també va haver de contemporitzar amb el règim, fins a tal punt que l'autor francès Georges Bernanos, catòlic i simpatitzant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, acusà al bisbe Miralles en el seu llibre 'Els grans cementiris sota la lluna' d'haver col·laborat amb la seva permissivitat en la repressió i el terror desfermats pel comandant de les tropes italianes de Mussolini, Arconovaldo Bonacorsi. Per exemple, el 6 setembre 1936 va beneir a l'aeròdrom de Son Sant Joan diversos avions que havien estat adquirits en la Itàlia feixista. Va intentar separar les qüestions de l'Església de les de l'Estat. Malgrat tot, va aconseguir mantenir l'ús del català en la catequesi i la prèdica en uns temps absolutament contraris a la tolerància lingüística.

L'únic governador civil de les Balears durant la guerra civil de qui es disposa d'informació és Mateu Torres Bestard. Fou un militar i polític mallorquí. Participà en la Guerra del Marroc. El 1927 tornà a Mallorca i el 1930 fou ascendit a comandant. Fou ajudant de Francisco Franco quan aquest fou comandant militar de Balears (1933). Fou el president de la Junta Divisionària que preparà el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a les Balears. En esclatar la guerra civil, fou governador civil de Balears (1936-1937) i destacà per una persecució ferotge de la llengua catalana. Després fou destinat a la península i ocupà diversos càrrecs durant i després de la guerra. Del 1943 al 1953 fou jutge eventual de les Balears. Durant el transcurs de la guerra civil, posteriorment a leva sortida hi hagué diversos governadors civils. S'ha pogut constatar que al 1940 en fou Fernando Vázquez Ramos, de qui no es disposa de més informació.

Datació

ANY 1940

MÉS N.I.

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1940s

Localització

LOCAL GENÈRIC DOCUMENT

LOCALITAT

MUNICIPI PALMA

COMARCA PALMA

PROVÍNCIA ILLES BALEARS

COMUNITAT AUTÒNOMA ILLES BALEARS

TERRITORI LES ILLES

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) JOSEP MIRALLES

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ARQUEBISBE DE PALMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) ESGLÈSIA CATÒLICA ROMANA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT RELIGIOSA

Dades autor/s

AUTOR/S FERNANDO VÁZQUEZ RAMOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S GOVERNADOR CIVIL DE BALEARS

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ DELEGACIÓ DEL GOVERN CIVIL A BALEARS

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISPOSICIONS CONTRA EL CATALÀ

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA

VIQUIPÈDIA (N.I.) Mateu Torres Bestard

VIQUIPÈDIA (N.I.) Josep Miralles i Sbert

WIKIPEDIA (castellà) (N.I.) Anexo:Jefes políticos y gobernadores civiles de la provincia de Baleares