Julián Marías: "Las presiones que el Estado de los Áustrias, o de los Borbones han ejercido sobre España en general y sobre Cataluña en particular durante los siglos XVI al XVIII no han sido lingüísticas"

FITXA 0728

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ En plena dictadura, en plena persecució, el parer dels intel·lectuals espanyols no podia pas coincidir més amb el feixisme lingüístic. També hi ha el cas de Julián Marías, que, segons ell mateix, era un home absolutament lliure i que mai no havia escrit res sense pensar-ho. El 1956, en plena persecució lingüística, recriminà els escriptors catalans perquè no publicaven en llengua castellana i els deia: «No han querido tener circulación nacional, entrar en el ámbito total de España.» Ell prou que s’adonava que els escriptors catalans en vista de la prohibició de la llengua havien de ser lleials a ells mateixos i al seu país. Per això continuava dient que la política no podia ser una excusa, ja que amagava altres coses: «Y no se piense, al menos primariamente, en política —la política es muchas veces la máscara con que se cubren realidades de otro orden.» Quan Julián Marías va escriure aquest article molts autors no podien publicar, atesa la prohibició de publicar en català. Tanmateix ell els deia: «Hay gentes que gustan de las cotizaciones restringidas, de mercados particulares donde se tasan y estiman “valores” internos, donde se establecen jerarquías privadas, que después se comparan con otras y después con la general. (...) Y algo de esto se ha dado en el retraimiento de una parte de los autores de lengua catalana, deseosos de ser juzgados y estimados dentro de ella, sin comunicación.»[636] Aquest és el nacionalisme literari de Julián Marías. Però a més d’ignorar la persecució del general Franco, més endavant negaria la glotofàgia històrica: «Las presiones que el Estado de los Áustrias, o de los Borbones han ejercido sobre España en general y sobre Cataluña en particular durante los siglos XVI al XVIII no han sido lingüísticas. Ni importaba el uso de una u otra lengua, ni se cohibía, ni el Estado tenía medios ni voluntad de ejercer actividades que tuvieran relación con las publicaciones, ni con la enseñanza de la lengua.»[637] (Ferrer i Gironès, 2000: 307-308).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [636] Ínsula, núm. 95, Madrid, 15 de novembre de 1956. [637] Julián Marías. Consideración de Cataluña, Aymà, Barcelona, 1966, p. 53.

Datació

ANY 1966

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1960s

Localització

LOCAL GENÈRIC PUBLICACIÓ

LOCALITAT

MUNICIPI N.I.

COMARCA N/A

PROVÍNCIA N.I.

COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S JULIÁN MARÍAS AGUILERA

QUALIFICACIÓ AUTOR/S FILÒSOF ESPANYOL, DEIXEBLE D'OTEGA I GASSET

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.

ORGANITZACIÓ N.I.

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)

Elements discursius

Banalització imposició castellà a Catalunya

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament

VIQUIPÈDIA Julián Marías Aguilera

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.