Franco emprèn el més gran procés de minorització contra la llengua i cultura catalanes
FITXA 0055
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Franco va declarar, en un discurs de l'any 1936 «España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española». Immediatament després que les tropes franquistes creuessin el riu Segre, per la Llei de 5 d'abril de 1938 es declarava abolit l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, «en mala hora concedido por la República», revertint a l'Estat «la competencia de legislación y ejecución (...) y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de quince de septiembre de mil novecientos treinta y dos». La llei declarava la invalidesa de l'Estatut des del 17 juliol 1936 i implicava la desaparició de la Generalitat de Catalunya i la supressió de l'oficialitat del català en tota la zona sota el seu domini.
CONSEQÜÈNCIES Des d'aleshores, a tota la repressió política, social, laboral, ideològica que el règim establí en la societat espanyola, en el cas de Catalunya, a més s'afegí una deliberada estratègia de minorització cultural que pretenia fer desaparèixer l'específica personalitat nacional del país. Això va implicar una desaparició gairebé total dels llibres impresos en català fins al maig del 1946. Amb la victòria dels aliats a la segona guerra mundial i la derrota de l'Alemanya Nazi, el règim franquista va portar a terme un rentat d'imatge, corregint parcialment la política de repressió total de la llengua i del llibre. Era l'anomenada ""escletxa"", que va permetre que es tornés a autoritzar l'Orfeó Català a fer teatre en català, així com la publicació de llibres en català, però només d'obres clàssiques. Altrament, la mesura era molt restrictiva, doncs continuarien prohibits assajos, traduccions, llibres d'història. Especialment prohibides estaven les obres destinades al públic infantil i juvenil, per tal de restringir l'aprenentatge de la llengua escrita(veure Viquipèdia).
Tal com s’ha dit, la prohibició de la llengua catalana fou immediata i generalitzada arreu del territori i en tots els àmbits i totes les situacions. «Tots els àmbits i totes les situacions» vol dir que no es podia parlar ni escriure enlloc ni en cap moment. No deixaven editar diaris, llibres ni revistes. No deixaven parlar en català per ràdio ni a cap dependència oficial. Tampoc a les escoles ni a les esglésies. No cal dir que tampoc s’hi podia fer teatre, cinema ni obres musicals. La vigilància va ser absoluta i les denúncies anaven a càrrec tant de la policia com del servei d’informació de Falange. Mereix un esment la persecució sistemàtica de la llengua catalana a les casernes durant el franquisme. Els militars tenien una al·lèrgia absoluta a la llengua catalana i solien adoptar càstigs als qui la utilitzaven que anaven de la simple bufetada a la vergassada; fins i tot, recompensaven aquells soldats que denunciaven els qui parlaven entre ells en català. Si s’hagués dedicat una mica de temps a recercar testimoniatges sobre aquesta intolerància a les instal·lacions gestionades per l’exèrcit, s’hauria fet un autèntic inventari del genocidi lingüístic (Ferrer i Gironès, 2000: 302-303).
OBSERVACIONS L’historiador, escriptor i periodista nord-americà Herbert Rutledge Southworth, a Antifalange (1967), citat per Josep Benet a L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995), diu: (...) El feixista empra el racisme per a rebutjar una part de la població —per raons de color, religió o cultura—, per a fortificar el sentiment d’unitat nacional i de superioritat racial o cultural entre els que no són rebutjats, per a poder començar la seva marxa cap a l’imperi amb un país unificat darrere seu. Hitler va recórrer a l’antisemitisme d’aquesta manera. Els feixistes espanyols van recórrer a la mateixa tàctica enfront dels elements no castellanitzats de la península. (...) El temor a que (sic) el moviment d’autonomia català constituís un fre en el moviment d’unitat nacional necessària per a una aventura imperialista féu del problema català una preocupació constant dels feixistes. Un cop acabada la guerra, com ja és sabut, el franquisme va intentar l’eliminació dels catalans en tant que col·lectivitat singular, assimilant-nos lingüísticament de grat o a la força, suprimint les nostres institucions d’autogovern. El règim no se’n van acabar de sortir mai del tot, però la llengua catalana va quedar molt malmesa, en un estat de latència; aïllada, reduïda a l’àmbit privat. (citat a Viadel, 2015: 55,4).
Datació
ANY 1938
MÉS Abril
DATA EXACTA 05/04/1938 (DATA SIMBÒLICA)
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N/A
LOCALITAT N/A
MUNICIPI N/A
COMARCA N/A
PROVÍNCIA N/A
COMUNITAT AUTÒNOMA
TERRITORI PAÏSOS CATALANS
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO FRANCO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S CAP D'ESTAT D'ESPANYA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) EXHIBICIÓ ALTRES SÍMBOLS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) REPRESSIÓ SÍMBOLS
Comportaments violents/delictius
FURT/ ROBATORI
DANYS MATERIALS
MENYSPREUS/HUMILIACIONS
INSULTS I/O VEXACIONS
CALUMNIES
AMENACES
INTENT AGRESSIÓ
AGRESSIÓ FÍSICA
INTENT HOMICIDI
HOMICIDI
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament
TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA
VIQUIPÈDIA (N.I.) Cronologia de la repressió del català
VIQUIPÈDIA (N.I.) Franquisme a Catalunya
WIQUIPEDIA (castellà) (N.I.) Franquismo en Cataluña - Anticatalanismo
WIKIPEDIA (N.I.) Minorización del idioma catalán
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
VIADEL, FRANCESC (2015) Catalanofòbia: el mal invisible d'Espanya