Francisco de Cossío: "Porque las guerras cuestan dinero y este dinero es práctico que lo paguen los que las pierdan"

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francisco de Cossío

FITXA 0664

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La primera acció del govern franquista fou anul·lar tot allò que havia construït la Generalitat republicana. El 1939 es recuperaren totes les institucions, les dependències, els establiments, els centres, etc., algunes competències dels quals es van cedir a les diputacions. L’Estat recuperava, doncs, tot el poder transferit en àmbits com ara el de les obres públiques, l’ensenyament, les biblioteques, la justícia, etc. Per un decret del 17 de maig de 1940, el Ministeri d’Hisenda ordenava la liquidació de totes les caixes especials de la Generalitat i recuperava els crèdits a favor seu de la Caixa de Crèdit Agrícola, la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial, la Caixa de Descomptes i Pignoracions, etc. Per ordre del Ministeri de la Presidència, el 1943 es va constituir una comissió mixta per liquidar tots els crèdits de la Generalitat que constatà un deute de la Generalitat originat el 1935, del qual encara estaven en circulació les obligacions emeses de tresoreria. Per amortitzar aquesta emissió de deute públic el govern de Madrid autoritzà establir un recàrrec de l’1 % sobre les quotes al tresor de totes les contribucions rústiques, urbanes i industrials pagades pels ciutadans de Catalunya.[606] El fet diferencial en l’ordre fiscal torna a aparèixer. El govern de Madrid no implantaria cap nova contribució especial ni cap recàrrec de caire general per amortitzar els deutes del govern de la Segona República ni els que hagués contret cap altre organisme del règim anterior enlloc d’Espanya. Només a Catalunya, per amortitzar el deute de la Generalitat, es faria pagar un recàrrec tributari de l’1 % que duraria fins al 1968 sobre les contribucions rústiques, urbanes i industrials. D’aquesta manera els catalans suportarien dos gravàmens. L’un seria la seva aportació ordinària per pagar el deute públic republicà de l’Estat central i el segon, les noves i particulars aportacions del recàrrec de l’1 % sobre tots els tributs a fi de pagar el deute de la Generalitat, que en definitiva no deixava de ser un emprèstit per finançar competències que Madrid els havia transferit. El poble català a vegades sembla mesell a l’hora de pagar la contribució. Però aquesta política ja havia estat anunciada per Francisco de Cossío, des de Valladolid, on va escriure el 1938: «Porque las guerras cuestan dinero y este dinero es práctico que lo paguen los que las pierdan.» Els catalans varen haver de pagar els deutes de guerra, perquè Catalunya havia perdut la que li havien declarat. Ramon Trias Fargas fou el primer a donar a conèixer les dades macroeconòmiques relatives a l’absorció de capitals catalans per part del sector públic del règim franquista; Trias manifestà que «el Estado, por ejemplo recaudó en 1955, por vía ordinaria, en la provincia de Barcelona, la suma de 4.753.079.132 pesetas y gastó en la provincia 956.180.343. Hubo, pues, un déficit para la región, por este concepto, de pesetas 3.796.838.789. Pero esto no es todo; de una manera indirecta, pero a mi juicio, bastante aproximada, he podido calcular para 1957 que el Estado absorbió mediante la Deuda Pública la suma de 2.781 millones de pesetas de la provincia de Barcelona. Si suponemos que esta cantidad fue de 2.500 millones, el déficit por cuenta de Capital del sector público asciende a 6.300 millones, más o menos».[607]Trias, a més, recordava que no havia tingut en compte les dades de la seguretat social, que en aquells moments encara hauria incrementat més el desequilibri, atès que Catalunya hi pagava molt més del que en rebia (Ferrer i Gironès, 2000: 292-293).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [606] Decret del 23 de maig de 1947. [607] Ramon Trias Fargas. «Las relaciones económicas de Cataluña con el resto de España», Información Comercial Española, febrer, 1962, p. 288.


Datació

ANY 1938

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1930s


Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI VALLADOLID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA VALLADOLID

COMUNITAT AUTÒNOMA CASTELLA I LLEÓ

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S FRANCISCO DE COSSÍO

QUALIFICACIÓ AUTOR/S PERIODISTA ESPANYOL, DIRECTOR DE NORTE DE CASTILLA (1931-43)

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.

ORGANITZACIÓ N.I.


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Apologia de l'ofec econòmic

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 28/04/2015 CATALANOFÒBIA 26. La dictadura del general Franco: La derrota armada i l’espoliació fiscal

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès (2000) Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història