Escarré s'exilia a Itàlia a causa de les pressions franquistes al Vaticà i és obligat a renunciar al seu títol d'abat de Montserrat
FITXA 0111
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Com a conseq:uència de les declaracions que l'Abat Escarré feu al novembre del 1963 al Diari Le Monde, criticant el règim espanyol per antidemocràtic i pel poc respecte a les llibertats de Catalunya, l'any 1965 el govern franquista el va obligar a abandonar Catalunya i aquest s'exilià a Itàlia. Concretament, passà a residir al monestir de Viboldone (Llombardia), amb Aureli Argemí i Roca, qui va ser el seu secretari entre 1965 i 1968. El 1966 el govern espanyol el va obligar a renunciar al títol d'abat de Montserrat.
CONSEQÜÈNCIES Malalt de mort, l'abat Cassià Just el portà a Barcelona i fou enterrat a Montserrat. El succeí Gabriel Maria Brasó i Tulla (1912 – 1978).
OBSERVACIONS El 14 de novembre de 1963 van ser publicades a l’influent diari francès Le Monde unes declaracions de l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré, entrevistat per José Antonio Novais, per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent.
Com assenyala Josep Massot: "Escarré va tenir un paper de primer ordre en la vida de la Catalunya de la postguerra i va contribuir decididament a la reconstrucció de Montserrat i a la seva inserció en les inquietuds i els desigs del seu poble”. L’any 1963 el Vaticà havia promulgat l’encíclica Pacem in Terris, que avalava, per part de l’Església catòlica, el respecte i la defensa dels Drets Humans i els règims democràtics. El Concili encara estava treballant a Roma, quan, al mes de maig, va començar la campanya dita de les instàncies, que demanava a l’Estat espanyol la normalització del català a l’ensenyament i als mitjans de comunicació, aleshores severament prohibit. En aquest context, l’abat Escarré es pronuncia i emet les seves declaracions.
L’Estat espanyol de Franco, oficialment catòlic, va ser considerat per l’abat Escarré com “un estat que no obeeix els principis bàsics del cristianisme”. Escarré demanava que el poble pogués triar el seu govern, garantir la llibertat de premsa, la fi del clima de guerra civil, i defensar la llengua catalana, no com “un deure, sinó ben bé una necessitat; quan es perd la llengua, la religió també tendeix a perdre’s”.
Pocs dies després d’aquestes manifestacions va ser clausurada Òmnium Cultural i assaltat el Casal de Montserrat a Barcelona.
Datació
ANY 1965
MÉS MARÇ
DATA EXACTA 12/03/1965
DÈCADA 1960s
Localització
LOCAL GENÈRIC N/A
LOCALITAT BARCELONA
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) AURELI MARIA ESCARRÉ I JANÉ
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ABAT DE MONTSERRAT
VÍCTIMA (JURÍDICA) ESGLÈSIA CATÒLICA ROMANA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT RELIGIOSA
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO FRANCO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S CAP DE L'ESTAT ESPANYOL
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXILI
Comportaments violents/delictius
N.I.
Fonts
NOTÍCIA
LLIBERTAT.CAT 14/11/1963 1963 Le Monde publica unes declaracions de l'abat Escarré de Montserrat
VANGUARDIA, LA 12/03/2015 El abad Escarré, camino del exilio
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA (N.I.) Aureli Maria Escarré i Jané
PRESIDÈNCIA.GENCAT (N.I.) Declaracions de l'Abat Escarré a 'Le Monde'
ABATESCARRE50.CAT (N.I.) L’abat Escarré, defensor de la identitat catalana i la justícia social
