Eliseo Álvarez Arenas: "el triunfo de las armas del Caudillo acaba de concederos (als catalans) el inmenso beneficio de la liberación y el altísimo honor de incorporarse a la grandeza y unidad de la Patria"

FITXA 0668

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La derrota militar fou tan contundent, que els intel·lectuals del règim varen considerar que Catalunya ja estava morta i enterrada. ¿Quantes vegades s’han cantat les absoltes als catalans al llarg de la història? (…) El general Eliseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, va mantenir que «el triunfo de las armas del Caudillo acaba de concederos (als catalans) el inmenso beneficio de la liberación y el altísimo honor de incorporarse a la grandeza y unidad de la Patria». D’altra banda, més endavant afirmava que ningú no havia de témer que s’exerciria «un derecho de conquista». [Aquests comentaris contrastaven amb els d'autors com Giménez Caballero, Francisco de Cossío o del tinent Coronel Ricardo Alonso Vega]. Els uns esmentaven la tomba; els altres, l’acabament, ¿i aquest afirmava que no hi hauria dret de conquesta? Que ho diguin a Gonzalo Torrente Ballester. El feixisme cultural i lingüístic va ser aplicat sobre tots els catalans d’una manera criminal. No es té constància que ningú a la península Ibèrica s’aixequés contra aquest holocaust tan criminal per evitar-lo en un acte de solidaritat.[600] A Europa tampoc ningú no va moure un dit per denunciar la persecució cultural i lingüística de tot un poble, ni tan sols als organismes internacionals que s’encarregaven de defensar els drets humans (Ferrer i Gironès, 2000: 288).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [600] Els catalans es quedaren sols. L’escrit signat per Menéndez Pidal de 1962 no comprometia pràcticament a res. I cal recordar que la resistència de Menéndez Pidal a signar l’escrit es devia a una qüestió de pressupost, ja que es preguntava «¿Quién pagará todo esto?», referint-se a qui hauria de sufragar l’ensenyament del català a l’escola (Ferrer i Gironès, 2000: 289). NOTA: Menéndez Pidal, fou un intel·lectual espanyol molt interessat pel basc, que fou objecte dels seus estudis filològics i així va publicar En torno a la lengua vasca 1962. Públicament va expressar la seva preocupació pel seu futur i va defensar la seva protecció, demanant per a ella despertar afecte, així com per les altres llengües d'Espanya.

Datació

ANY 1939

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S ELISEO ÁLVAREZ-ARENAS ROMERO

QUALIFICACIÓ AUTOR/S MILITAR DE L'EXÈRCIT ESPANYOL, GENERAL EN CAP DE CATALUNYA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ EXÈRCIT ESPANYOL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)

Elements discursius

Apologia de l'ús de la força contra Catalunya

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 09/04/2015 CATALANOFÒBIA 26. La dictadura del general Franco: Els catalans, a la tomba

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès (2000) Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història