El règim de Franco executa Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya
FITXA 0289
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, Companys va fugir amb altres membres del Govern cap al nord del país, passant primer per Sant Hilari Sacalm,[26] després per Darnius i finalment fent cap a Agullana, al mas Perxés, el 30 de gener de 1939. En aquest mas també s'hi instal•laren el lehendakari José Antonio Aguirre i altres membres del Govern basc, així com un contingent de mossos d'esquadra dirigit per Frederic Escofet. En aquest mateix municipi, en altres masos i en altres edificis del poble, s'hi acabaren instal•lant, també, el president de la República espanyola, Juan Negrín (a can Bech de Baix), l'Estat Major de l'exèrcit espanyol i l'ambaixada de l'URSS. Al mas Perxés també acabaren coincidint un important nombre de personalitats de la cultura catalana i familiars, evacuats de diverses poblacions i que hi arribaren amb un Bibliobús del Departament de Cultura. Entre aquests intel•lectuals hi havia els sabadellencs Armand Obiols, Joan Oliver, Francesc Trabal i Pau Vila. Després d'uns bombardejos de l'aviació franquista a la zona, el 5 de febrer de 1939 tots aquests refugiats significats dels governs de la República catalana i espanyola van acabar travessant la frontera pel Coll de Lli fins a arribar a Les Illes, ja en terres franceses.[27] Companys es va exiliar a Perpinyà i després es va traslladar a París per treballar en la representació de la Generalitat en l'exili (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar a La Baule-les-Pins (Bretanya), on s'hi va quedar malgrat el perill que corria, per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís “Lluïset” Companys i Micó (1911-1956), que tenia una greu malaltia mental. Aquest fill, juntament amb una filla, Maria de l'Alba Companys i Micó,[28] havia estat fruit del seu matrimoni amb Mercè Micó, de la qual es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.[3] El 13 d'agost de 1940 va ser detingut –juntament amb el seu nebot Francesc Ballester– a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb col•laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht.[3] Pedro Urraca Rendueles va ser present a l'operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de París i el custodià fins a Madrid.[29] Sigui com sigui, Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il•legal.[nota 2] En el consell de guerra va comptar amb un advocat defensor militar, en Ramón de Colubí, un jove que, tot i no aconseguir la seva exculpació, va empatitzar amb Companys. L'any 2015 es va descobrir que l'avi de Companys (Ramon Maria de Jover i de Viala) era cosí germà de l'àvia de Colubí (Maria de l'Assumpció de Viala i Masalles). Una relació familiar que probablement ni ells mateixos coneixien.[31] El 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!".[32][4]
CONSEQÜÈNCIES Des de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939 fins al dia del seu afusellament, la repressió franquista a Catalunya havia executat 2.760 persones, en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions.[33] Posteriorment, Alemanya i França van demanar perdó per haver col•laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici.[34] El juny de 2013 Esquerra Republicana de Catalunya es va querellar a l'Argentina contra l'Estat espanyol per demanar l'anul•lació del judici.[35]
OBSERVACIONS L'esclat de la Guerra Civil significaria que, en molt pocs anys de diferència, a Catalunya es viuria la més que traumàtica situació de veure com el bàndol franquista afusellava, a l'octubre de 1940, la seva màxima autoritat política, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; i una de les majors personalitat esportives, per no dir la que més, el president del FC Barcelona i diputat a les Corts Republicanes per Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Suñol i Garriga, el 6 d'agost de 1936 en una emboscada a la serra de Guadarrama pel simple fet de representar les seves respectives entitats, així com els idearis que se'n derivaven. Moltes dècades més tard, amb la restauració de la democràcia, els seus noms anirien lligats, cada un, als dos estadis de futbol amb més capacitat de Catalunya, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb aquesta denominació des el 31 de març de 2001,[36] i, d'altra banda, la Llotja President Suñol del Camp Nou, amb aquesta nomenclatura a partir del 9 de maig de 2015, en el si de la celebració de l'Any Suñol 2015.[37]
Datació
ANY 1940
MÉS Octubre
DATA EXACTA 15/10/1940
DÈCADA 1940s
Localització
LOCAL GENÈRIC CASERNA MILITAR
LOCALITAT CASTELL DE MONTJUÏC
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) LLUÍS COMPANYS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
VÍCTIMA (JURÍDICA) ERC - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO FRANCO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S CAP D'ESTAT D'ESPANYA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ
Fonts
INFORMACIÓ
ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 Esquerra Republicana presenta la querella a la justícia argentina contra el crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputats d'ERC
VIQUIPÈDIA (N.I.) Lluís Companys i Jover. Exili i mort
DOCUMENT
ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 QUERELLA CRIMINAL D'ERC CONTRA EL FRANQUISME PER L'ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS, DOS DIPUTATS I 45 ALCALDES
ESQUERRA REPUBLICANA 11/09/2013 El franquisme contra Esquerra