El governador civil de Lleida denega l'autorització dels estatuts de l'associació Unió Catalanista

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0706

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El 6 de març de 1902 pugen al poder els liberals amb Sagasta com a president del Consell de Ministres i el comte de Romanones com a ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts. Pel novembre, Romanones fa signar un reial decret al rei pel qual obliguen tots els mestres de primària a ensenyar la doctrina cristiana en llengua castellana amb penes que poden arribar fins a la separació com a funcionari de l’inculpat. La filosofia que ha impulsat aquesta ordre està expressada en el mateix preàmbul del decret i bàsicament es fonamenta en els motius següents: primerament, perquè ho obliga la legislació vigent d’instrucció pública; segonament, perquè la llengua és «como la piel dentro de la cual viven y funcionan los músculos y huesos, nervios y venas, corazón y pulmones, voluntad e inteligencia, todo el cuerpo y también toda el alma de un pueblo». En tercer lloc, perquè si el catecisme no s’ensenya en castellà, «en el idioma de Cervantes, en aquél que nos sirvió en el Nuevo Mundo para propagar nuestra fe y nuestra civilización», en el futur no es tindran ciutadans amants de la pàtria comuna, ja que ensenyar el catecisme en una llengua diferent del castellà és «con grave daño de los altos intereses de la Patria». A conseqüència d’aquest reial decret hi ha una reacció immediata, potser perquè la política anticatalana del govern s’ha exacerbat de mala manera. Per exemple, a Lleida el govern civil ha denegat l’autorització dels estatuts de l’associació Unió Catalanista, s’han suspès les garanties constitucionals a la província de Barcelona, han estat jutjats pels militars dos joves per haver assistit als Jocs Florals de 1901, s’han detingut persones que havien portat flors al monument de Rafael de Casanova, s’han suspès els Jocs Florals de 1902..., i ara es prohibeix d’ensenyar el catecisme en català a l’escola. La repressió és despòtica (Ferrer i Gironès, 2000: 189-190).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS El març de 1900 el governador civil de Lleida, José Martos O’Neale, de qui el periodista Fernando Soldevilla afirmava que era una «dignísima autoridad y español enérgico y honrado que combatió por cuantos medios tuvo dicha ridícula y criminal propaganda (el programa catalanista)», va redactar una circular que obligava a l’ensenyament del castellà a les escoles basant-se en els arguments polítics següents. En primer lloc, perquè la llei hi obligava; en segon lloc, perquè per als estudis superiors calia saber castellà, «con la consecuencia lamentable de que inteligencias en que pudieran fructificar las diversas ramas del saber humano, individuos que pudieran ser útiles a la ciencia o al arte en sus múltiples manifestaciones, permanezcan sumidos en la obscuridad que prestan las tapias de la villa o de la aldea». Per aquestes raons, s’establia l’obligatorietat del catecisme en castellà i de la gramàtica de la Real Academia de la Lengua; en cas contrari, s’obriria un expedient governatiu (Ferrer i Gironès, 2000: 187).

Datació

ANY 1902

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1900s

Localització

LOCAL GENÈRIC DOCUMENT

LOCALITAT

MUNICIPI LLEIDA

COMARCA SEGRIÀ

PROVÍNCIA LLEIDA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) UNIÓ CATALANISTA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC


Dades autor/s

AUTOR/S JOSÉ MARTOS O'NEALE

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLÍTIC CONSERVADOR I GOVERNADOR CIVIL DE LLEIDA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ DELEGACIÓ DEL GOVERN


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Altres


Elements discursius

[[]]

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 15/10/2014 CATALANOFÒBIA 18. El català. De llengua literària a perill polític

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.