El governador civil de Barcelona prohibeix a l'Orfeó Català d'interpretar "El cant de la senyera" al Palau de la Música

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0368

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l'alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l'opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d'una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d'una visita del mateix Franco a Barcelona. No obstant això, aquests gestos d'aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l'Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s'havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga.[1] Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. (VEURE ELS FETS DE PALAU)


CONSEQÜÈNCIES El prestigi del governador civil de Barcelona quedà definitivament tocat després de l'afer Galinsoga el 1959, i després dels fets del Palau de la Música Catalana de 1960 fou destituït. Aleshores fou nomenat delegat del govern a la Telefónica i morí uns an


OBSERVACIONS Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Són considerats com l'inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil Espanyola i l'inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya. L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la Senyera.[1] Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó. /// El Palau de la Música, construit al 1908, era l'auditori i casal de l'Orfeó Català.


Datació

ANY 1960

MÉS Maig

DATA EXACTA 19/05/1960

DÈCADA 1960s


Localització

LOCAL GENÈRIC DOCUMENT

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) ORFEÓ CATALÀ

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT REGIONAL-CULTURAL


Dades autor/s

AUTOR/S FELIPE ACEDO COLUNGA

QUALIFICACIÓ AUTOR/S GOVERNADOR CIVIL DE BARCELONA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES

ORGANITZACIÓ DELEGACIÓ DEL GOVERN CIVIL A BARCELONA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS (ALTRES)


Elements discursius

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) Felipe Acedo Colunga

VIQUIPÈDIA (N.I.) Fets del Palau de la Música