El governador civil de Barcelona prohibeix a l'Orfeó Català d'interpretar "El cant de la senyera" al Palau de la Música
FITXA 0368
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l'alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l'opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d'una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d'una visita del mateix Franco a Barcelona. No obstant això, aquests gestos d'aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l'Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s'havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga.[1] Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. (VEURE ELS FETS DE PALAU)
CONSEQÜÈNCIES El prestigi del governador civil de Barcelona quedà definitivament tocat després de l'afer Galinsoga el 1959, i després dels fets del Palau de la Música Catalana de 1960 fou destituït. Aleshores fou nomenat delegat del govern a la Telefónica i morí uns an
OBSERVACIONS Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Són considerats com l'inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil Espanyola i l'inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya.
L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la Senyera.[1] Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó. /// El Palau de la Música, construit al 1908, era l'auditori i casal de l'Orfeó Català.
Datació
ANY 1960
MÉS Maig
DATA EXACTA 19/05/1960
DÈCADA 1960s
Localització
LOCAL GENÈRIC DOCUMENT
LOCALITAT
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA) ORFEÓ CATALÀ
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT REGIONAL-CULTURAL
Dades autor/s
AUTOR/S FELIPE ACEDO COLUNGA
QUALIFICACIÓ AUTOR/S GOVERNADOR CIVIL DE BARCELONA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ DELEGACIÓ DEL GOVERN CIVIL A BARCELONA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA (N.I.) Felipe Acedo Colunga
VIQUIPÈDIA (N.I.) Fets del Palau de la Música