Blasquistes irrompen en un míting de Cambó a València al crit de "Viva España, Viva Valencia"
FITXA 0031
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Blasquistes irrompen en un míting de Cambó a València al crit de "Viva España, Vida Valencia" (Viadel, 2009, 46).
CONSEQÜÈNCIES L'anticatalanisme del blasquisme a València a inicis del segle XX, tot i la virulència d'alguns articles, no derivà "ni de bon tros en l'articulació social i política ni en la violència dels anys setenta i posteriors" (Viadel, 2009, 46) "L'anticatalanisme era, en qualsevol cas, cojuntural amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).
Referint-se ja al blasquisme durant la segona República, Cucó considera que "el blasquisme no fou regionalista (en el sentit polític) sinó anticatalanista. Precisament seria el pancatalanisme, d'una manera extraordinàriament semblant a com farà el blaverisme, un dels arguments més potents utilitzats der desacreditar el conjunt dels nacionalismes valencià i català (pp 356.357, citat a Flor, 2011:66)
OBSERVACIONS Francesc Cambó fou elegit diputat per Barcelona el 1907, però va ser derrotat el 1910. Fou comissari de la projectada Exposició d'Indústries Elèctriques del 1917, que finalment acabà sent l'Exposició Internacional de 1929. Cambó va propugnar un Estatut d'autonomia l'any 1919 per resoldre el denominat problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat (1914-1925) com a solució de compromís. Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambdós casos amb Antoni Maura com a president del govern. Cambó va donar suport i fou un dels principals impulsors del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera el setembre de 1923, com a reacció a l'impuls del sindicalisme dels treballadors catalans de la CNT. La col·laboració de Cambó amb la dictadura que a més dels treballadors, perseguí tot rastre de catalanitat, seria un dur cop a la seva popularitat i inici de la decadència del domini de la dretana Lliga en el catalanisme. El 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià proclamà la República Catalana, als carrers de Barcelona es cridava "Mori Cambó! Visca Macià!" El ressentiment de Cambó contra l'esquerra catalana marcaria la seva vida política.
Datació
ANY 1918
MÉS N.I.
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC ACTE PÚBLIC
LOCALITAT N.I.
MUNICIPI VALÈNCIA
COMARCA VALÈNCIA
PROVINCIA VALÈNCIA
COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»
TERRITORI PAÍS VALENCIÀ
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) FRANCESC CAMBÓ I BATLLE
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA FUNDADOR I LÍDER DE LA LLIGA REGIONALISTA
VÍCTIMA (JURÍDICA) LLIGA REGIONALISTA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S MILITANTS BLASQUISTES
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) GRUPS BLASQUISTES
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) SABOTATGE ACTE PÚBLIC
Comportaments violents/delictius
N.I.
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIÈDIA N.I. Francesc Cambó i Batlle [1]
LLIBRE
FRANCESC VIADEL 31/12/2009 "No mos fareu catalans". Història inacabada del blaverisme [2]
VICENT FLOR 23/04/2011 NOVES GLÒRIES A ESPANYA: Anticatalanisme i identitat valenciana [3]