Aldarulls universitaris pel nou catecisme imposat per Madrid, que prohibeix el seu ensenyament en català
FITXA 0373
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Aldarulls universitaris pel nou catecisme imposat per Madrid, que prohibeix el seu ensenyament en català.
A la Universitat de Barcelona el dia 27 de novembre de 1902 hi ha aldarulls en les concentracions dels estudiants per expressar la disconformitat contra el decret de Romanones. Els estudiants envien telegrames de protesta al comte de Romanones en francès i anglès, ja que estava prohibit de fer-ho en català. A Madrid «esto fue considerado una villanía».[397] Que quedi ben entès: la villanía és escriure en francès, no pas la prohibició de la llengua catalana. Al diari El Imparcial el 28 de novembre també es queixen que els catalans utilitzin llengües de fora i publiquen: «La bandera nacional insultada, el ejército nacional escarnecido, un canto de odio feroz convertido en himno regional, el más leve pretexto adoptado cual motivo poderoso de motín o de revuelta, una juventud a quien se está educando en el aborrecimiento a España, no deben arrancar de nuestros labios la menor protesta. (...)¿No son a cada choque mayor la violencia de allá, mayor aversión allí mostrada, mayores las ofensas de allí venidas? ¡Se necesita la musa del odio para tener la inspiración de redactar en inglés y en francés los insolentes telegramas de protesta dirigidos al Gobierno español!» En la prohibició expressa d’un idioma en les comunicacions, ¿no n’hi ha, d’odi? (Ferrer i Gironès, 2000: 190).
CONSEQÜÈNCIES El 1901, per primera vegada, fou celebrada la jornada de l'Onze de Setembre a Barcelona. El catalanisme es manifestà en els més diversos camps, convertit ja en un moviment de renaixença total. En el camp lingüístic, després de Jacint Verdaguer, uns altres noms d'escriptors prestigiosos aparegueren arreu dels Països Catalans, desvetllant, així la consciència d'una catalanitat comuna. Així mateix, la llengua catalana, malgrat els obstacles, començà a ésser introduïda en corporacions públiques d'elecció popular, com diputacions i ajuntaments del Principat. Tanmateix les pastorals del bisbe Morgades en defensa de la llengua catalana i del seu ús en l'ensenyament del catecisme promogueren encara una duríssima campanya anticatalanista, i el prelat fou criat a Madrid i amonestat severament. /
OBSERVACIONS Morgades fou un dels bisbes més representatius del procés d'adaptació de l'Església catalana a l'estat liberal, i també de la defensa de la llengua catalana. L'11 d'octubre de 1896 fou convidat als actes de consagració a Montserrat de l'Orfeó Català. La seva pastoral sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana (1900) fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d’estat del papa, Mariano Rampolla. Fou senador (1899) i membre de l'Academia de la Historia. Cal considerar-lo com un antecessor de la figura de Torras i Bages.
Datació
ANY 1902
MÉS Novembre
DATA EXACTA 27/11/1902
DÈCADA 1900s
Localització
LOCAL GENÈRIC UNIVERSITAT
LOCALITAT
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA
Dades autor/s
AUTOR/S
QUALIFICACIÓ AUTOR/S
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT
ORGANITZACIÓ GOVERN DE L'ESTAT
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) REPRESSIÓ MANIFESTACIONS CATALANISTES
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
LLIBERTAT.CAT 27/11/2016 TaldiacomAVUI 1902 Es produeixen aldarulls universitaris pel nou catecisme imposat per Madrid, que prohibeix el seu ensenyament en català
BARCELONA METRÒPOLIS (N.I.) 1900 La dècada de la Reforma
ENCICLOPEDIA.CAT (N.I.) Josep Morgades i Gili
VIQUIPÈDIA (N.I.) Josep Morgades i Gili
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 18. El català. De llengua literària a perill polític
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
