Agressions mortals contra catalanistes per part de membres de la Liga Patriótica Española a Barcelona

Propaganda dels Sindicats Lliures: la seva encarnació persegueix l'anarquisme, el separatisme, la maçoneria, el comunisme i el judaisme. Font: Xavier Casals [1]

FITXA 0614

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La Lliga Patriòtica Espanyola va ser una efímera organització espanyola nacionalista d'extrema dreta fundada a Barcelona com a reacció a l'empenta nacionalista català de la época. L'organització, que es va nodrir de militars, policies, expolicies, funcionaris, obrers carlins, republicans lerrouxistes , seguidors de Juan Vázquez de Mella i aficionats del RCD Espanyol, va participar en baralles de carrer i tiroteojs enfrontant-se a grups nacionalistes catalans.

Els historiadors Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, ha fet referència més d’una vegada a les topades entre seguidors del RCD Espanyol i del FC Barcelona a partir dels anys vint. Casals, a Ultracatalunya, explica com en aquella època la Liga Patriótica Española, sorgida com a resposta al separatisme, “en connivència amb la policia i els militars «netejà» la Rambla de separatistes, procedint a atacar amb bastons i pistoles aquells que portessin al coll un llacet, distintiu dels catalanistes”. Els enfrontaments armats van causar diversos morts.

Les manifestacions agressives contra la independència són inherents a l’ultrapatriotisme espanyol des que va sorgir, a finals del segle XIX, per oposar-se al secessionisme cubà. Amb la desfeta de 1898 va arrelar el temor que el regionalisme convertís Catalunya en una “segona Cuba”. Ja el 1918 l’anomenada Liga Patriótica Española (LPE) va denunciar que hi havia catalanistes desitjosos d’assolir una independència “impuesta por el mandato de Europa”, aprofitant la conferència de pau de la Gran Guerra.

D'acord amb Xavier Casals, la LPE va configurar un ens ultraespañol de combat que va sorgir davant la campanya de demanda d'autonomia promoguda per la Lliga des de novembre de 1918, secundada per republicans i la majoria del carlisme i radicalitzada pels nacionalistes que liderava Francesc Macià, oficial que va deixar l'Exèrcit després del assalt al Cu-Cut! i va fundar la ultracatalanista Federació Democràtica Nacionalista [FDN] el mateix 1918.

Segons el primer i més minuciós estudiós de la LPE, Enric Ucelay-Da Cal, l'agitació catalanista va conduir a "tres mesos de virtual rebel·lió nacionalista" entre novembre de 1918 i febrer de 1919, en generar una espiral de manifestacions espontànies seguides de repressions policials . Al desembre de 1918 un oficial va ser ferit greu de bala i un sergent va acabar amb el cap obert per una garrotada. El diari El Imparcial va retratar alarmista el clima barceloní: "Para dar un ¡Viva a España! Hay que empuñar la browning, o hallarse dispuesto a ir a la casa de socorro".

Aquesta situació va generar la confluència d'elements espanyolistes a la Lliga que, amb la complicitat de policies i militars, "netejà" de separatistes les Rambles -on tenia la seva seu- amb bastons i pistoles. Cristal·litzar així un nucli ultraespañol nodrit per oficials de paisà, funcionaris de baix rang, policies fora de servei, i "seguidors" del club de futbol Espanyol que van constituir-segons Ucelay-Da Cal- "la reduïda clientela del feixisme espanyol a Barcelona fins a 1936 ".

CONSEQÜÈNCIES Finalment, el desenvolupament d'una gran vaga entre febrer i abril de 1919 de la gran empresa subministradora de llum de Barcelona -anomenada popularment La Canadenca (la Barcelona Traction Light and Power) - va tenir un impacte social que va eclipsar sobtadament l'agitació catalanista i la LPE .

OBSERVACIONS Entre els participants a la LPE i havia el lleidatà Ramón Sales Amenós que fundà al novembre de 1919 el Sindicato Libre, nascut per enfrentar-se al carrer a la CNT i embrió de la Confederación Nacional de Sindicatos Libres [CNSL] que prosperà durant la dictadura de Primo de Rivera. A la imatge es pot apreciar propaganda d'aquests sindicats fent apologia de la violència contra la dissidència

La LPE Ha estat considerada com un exemple d'una possible primera expressió del feixisme a Espanya; també s'ha comparat la seva conformació amb la de les lligues patriòtiques francesas8d'extrema dreta.

Datació

ANY 1918 - 1919

MÉS De Novembre a Febrer

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1910s

Localització

LOCAL GENÈRIC VIA PÚBLICA

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANISTES, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S MEMBRES DE LA LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) GRUPS LERROUXISTES

ORGANITZACIÓ LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Atac contra la integritat física

Elements discursius

[[]]

Fonts

NOTÍCIA

ARA.CAT ENRIC BORRÀS 29/12/2017 La violència anticatalanista s’estén més enllà dels moviments ultres

INFORMACIÓ

WIKIPEDIA (castellà) Liga Patriótica Española

OPINIÓ

ARA.CAT XAVIER CASALS Historiador 14/10/2017 Independentisme vs. ultradreta: un binomi inseparable

BLOG PERSONAL XAVIER CASALS 19/08/2016 EL PRIMER FASCISMO ESPAÑOL: LOS “HIJOS DE MALASAÑA” Y LA LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA*