Agressió al sacerdot Pere Riutort, acusat de catalanitzat

FITXA 0028

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El sacerdot valencià d'origen mallorquí Pere Riutort, és agredit físicament per instigació de Ramon Pascual Lainosa, president de la Junta Central Fallera. Els fets ocorregueren durant l'acte d'"exaltació de la paraula valenciana", on Lainosa declarà quasi textualment la "guerra als catalanistes". Minuts després, durant el cant de l'Himne Regional, el clergue fou agredit. Riutort era president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina, l'organisme responsable de l'edició en llengua vernacla dels textos religiosos i s'oposava als partidaris del secessionisme lingüístic. Havia dirigit l'edició del Llibre del Poble de Déu el 1975, recull de textos litúrgics adaptats a les variants valencianes, acusat de "catalanitzat". Després de l'incident, també aparegueren pintades amenaçants contra el sacerdot (veure cas associat aquí)

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS A finals de 1975 aparegueren a “Las Provincias” unes cartes al director atacant el Llibre del Poble de Déu. Aquestes cartes poden així considerar-se les primeres mostres de l’anticatalanisme a la transició al País Valencià. Després, va ser Josep Alminyana qui va començar una campanya pel seu compte, amb l’ajut de Jaume Sancho (actual canonge de la catedral), enviant cartes a les parròquies, en les quals signava com a “President de la Comissió Diocesana de Sagrada Litúgia”, i on desqualificava el Llibre del Poble de Déu de totes les maneres possibles, bàsicament, és clar, acusant-lo d’estar catalanisat. Tot això, és clar, d’esquenes a la Comissió Interdiocesana i al principal acusat, Pere Riutort. L’enrenou fou majúscul, i en un principi, el bisbat contemporitzà entre els dos bàndols enfrontats i no prengué una postura clara. Cal dir també que els llavors Governador Civil de València, Enrique Oltra Moltó, President de la Diputació de València, Ignacio Carrau, i Alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo els intimidaren de diverses formes per a això. Tots ells eren de filiació franquista i tots ells (sobretot Ignacio Carrau) participaren activament en el naixement i consolidació del blaverisme. De fet Miguel Ramón Izquierdo va ser un dels fundadors del partit blaver Unió Valenciana, i durant molts anys figura destacada d'eixe partit. Tots ells eren també persones molt de dretes i al mateix temps molt d'Església. I així Ignacio Carrau (que encara és viu) és hui dia membre destacat de la "Cofradía del Santo Cáliz" de la Catedral de València. Els atacs al Llibre del Poble de Déu i al seu principal artífex i sufragador, Pere Riutort, continuaren per tots els mitjans, amb valentes i decidides rèpliques de Pere Riutort, i també de l’associació “La Paraula Cristiana”, decidida defensora de la introducció de la llengua vernacla en l’Església valenciana.

Com que els atacs fets per aquest bàndol en el fons espanyolista i enemic de la introducció de la llengua pròpia en l’Església valenciana no donaren fruit, car no li retiraren el caràcter oficial al Llibre del Poble de Déu, canviaren de tàctica. I així, coincidint amb l’aparició “oficial” del secessionisme lingüístic, feren ells també uns textos litúrgics amb ortografia blavera, tots l’any 1978. Feren així un Ordinari de la missa en llengua valenciana, per a sacerdots, i el seu corresponent Llibret per als fidels; i unes Oracions del Cristià en llengua valenciana. L'edició de tots ells sufragada per la Diputació de València presidida per Ignacio Carrau. Seguint l’anarquia lingüística que caracteritzà el moviment blaver (i que encara dura), dins del mateix any 1978 canviaren fins a 4 voltes! aquests textos. Especialment delirants foren les seues 4 versions diferents del Parenostre, oració màxima del món catòlic i de la qual sols se sol acceptar per part de les autoritats eclesiàstiques una versió per a cada idioma.

El problema és que l’arquebisbe de València contemporitzà amb aquests textos, i així tot i que no tingueren mai l'aprovació oficial, sí que hi hagué una permissivitat tàcita. A efectes del Dret Canònic, però, no li lleven l’oficialitat al Llibre del Poble de Déu, aprovat per la Comissió Interdiocesana i en darrer terme per la Santa Seu.

Datació

ANY 1976

MÉS ABRIL

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1970s

Localització

LOCAL GENÈRIC ACTE PÚBLIC

LOCALITAT LLOTJA DE VALÈNCIA - plaça del Mercat, número 31

MUNICIPI VALÈNCIA

COMARCA VALÈNCIA

PROVINCIA VALÈNCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»

TERRITORI PAÍS VALENCIÀ

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) PERE RIUTORT

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina

Dades autor/s

AUTOR/S RAMON PASCUAL LAINOSA (autor intel·lectual - Discurs de l'odi)

QUALIFICACIÓ AUTOR/S PRESIDENT DE LA JUNTA CENTRAL FALLERA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ PRIVADA

ORGANITZACIÓ ENTITAT REGIONAL-CULTURAL

SIGLES RELACIONADES

J.C.F - JUNTA CENTRAL FALLERA

Classificació

SUBTIPOLOGIA

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS / DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) ATAC CONTRA LA INTEGRITAT FÍSICA / DISCURS DE L'ODI (ALTRES)

elements discursius

Irredemptisme i antipancatalanisme

Comportaments violents/delictius

AGRESSIÓ FÍSICA

MENYSPREUS/HUMILIACIONS

Fonts

INFORMACIÓ

ANTIBLAVERS N.I. BLAVERISME I ESGLESIA

ANTIBLAVERS N.I. Violència Blavera / ANTIBLAVERS

Viquipèdia N.I. Batalla de València

Viquipèdia N.I. Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

WIKIPEDIA N.I. Batalla de Valencia (castellà)

LLIBRE

VICENT FLOR 23/04/2011 NOVES GLÒRIES A ESPANYA: Anticatalanisme i identitat valenciana

DOCUMENT

VALENCIA SEMANAL 07/01/1979 N. 53 / TERRORISMO CONTRA EL PAÍS VALENCIANO

VICENT FLOR 16/03/2009 L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL “BLAVERISME”