Afusellament del diputat d'ERC Josep Fàbrega i Pou, i quatre palamosins més

FITXA 0336

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Després de la Guerra Civil Espanyola va renunciar a exiliar-se i l'1 de març la Guàrdia Civil el va detenir a Palamós. El 12 d'agost de 1939, després d'un consell de guerra va ser executat a l'edat de setanta-un anys juntament amb quatre palamosins més: l'alcalde de Palamós per ERC durant la Segona República, Dídac Garrell (VEURE FITXA 0337) , Vicenç Martí Carol, Antoni Ribes Medino i Josep Ruiz Duran. Els crims que se li van atribuir van ser la "propaganda esquerra-separatista", "declarar la Independència de Catalunya l'any 1934 des del balcó de l'ajuntament palamosí" i "rumors segons els quals va prendre part en una reunió que va precedir l'assassinat de sis persones d'ordre".[2] En acabar la guerra, amb 71 anys i trobant-se delicat de salut, renuncià a anar a l'exili, tot i ser conscient del perill de quedar-se a Catalunya. Detingut a Palamós per la Guàrdia Civil, va haver de fer front a un consell de guerra per part d'un tribunal militar. El deteriorament de la seva salut féu que no resistís el règim carcerari i que hagués d'ingressar a l'Hospital de Girona. El 4 de maig de 1939 el Tribunal emeté una sentència de mort, confirmada el dia 10. La sentència es va fer efectiva el 12 d'agost següent, i fou afusellat a Girona i enterrat a una fossa comuna del cementiri d'aquesta ciutat. En aquells moments, la seva salut havia empitjorat tant que va haver de ser afusellat assegut en una cadira perquè no s'aguantava dret sense ajuda. Ell i el president Companys foren els dos únics parlamentaris catalans executats per l'Estat franquista. Josep Fàbrega és enterrat a una fosa comuna al cementiri de Girona

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS Fàbrega i Pou fou l'únic diputat català que no s'exilià i que morí afusellat per règim de Franco. Ell i el president Companys foren els dos únics parlamentaris catalans executats per l'Estat franquista. Igual que altres personalitats d'aquest període, la grafia dels seus cognoms presenta variacions segons les fonts, ja que apareixia sovint el segon cognom amb la forma Pous. El 1979 l'Ajuntament de Palamós acordà dedicar-li un carrer.

Datació

ANY 1939

MÉS Agost

DATA EXACTA 12/08/1939

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI GIRONA

COMARCA GIRONÈS

PROVÍNCIA GIRONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) [1] JOSEP FÀBREGA I POU; [2] DIDAC GARREL; [3] VICENÇ MARTÍ CAROL; [4] ANTONI RIBES MEDINO; [5] JOSEP RUIZ DURAN

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA [1] DIPUTAT D'ERC; [2] ALCALDE DE PALAMÓS D'ERC; [3] [4] [5] TRES CIUTADANS PALAMOSINS

VÍCTIMA (JURÍDICA) ERC - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ESCAMOT D'EXECUCIÍ

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES

ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ

Fonts

INFORMACIÓ

EL PAÍS 14/04/2001 Un libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939

ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 Esquerra Republicana presenta la querella a la justícia argentina contra el crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputats d'ERC

MEMÒRIA ESQUERRA.CAT Josep Fàbrega i Pou

VIQUIPÈDIA (N.I.) Josep Fàbrega i Pou

DOCUMENT

ESQUERRA REPUBLICANA (N.I.) ALCALDES D'ERC AFUSELLATS PEL FRANQUISME

ESQUERRA REPUBLICANA 11/09/2013 El franquisme contra Esquerra

ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 QUERELLA CRIMINAL D'ERC CONTRA EL FRANQUISME PER L'ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS, DOS DIPUTATS I 45 ALCALDES