Afusellament d'Abril i Argemí, alcalde d'ERC de Mataró (Maresme)

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0306

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ 17.Abril i Argemí, Josep - Mataró (Maresme). Lloc de naixement: Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) Edat: 70 Estat civil: Casat Professió: Sabater Vida fins a l’inici de la Guerra Civil: Afiliat al Partit Federalista de Pi i Margall. Fou conseller de l’Ajuntament durant els anys de la Restauració. Va escriure a la premsa mataronina amb el pseudònim de Lirba. Fou un dels fundadors d’ERC a Mataró, i va ser nomenat alcalde del primer ajuntament republicà l’abril de 1931. Va participar en els Fets d’Octubre de 1934, situació que li va valdre per ser empresonat. L’any 1936 donà suport i participà de manera activa en les eleccions de febrer de 1936. Període en què fou alcalde: Abril 1931 - octubre de 1934 / febrer de 1936 - octubre de 1936. Repressió Data de la detenció: 2 de febrer de 1939. Principals acusacions franquistes: Va pertànyer al partit d’Esquerra Republicana, en el qual va ocupar diverses vegades el càrrec de president. Va realitzar una intensa propaganda pels partits esquerrans i va ser el primer alcalde republicà que va tenir la vila de Mataró, càrrec que ocupava quan va iniciar-se el Moviment Nacional i en el qual va continuar; va col•laborar com a apoderat del Front Popular a les eleccions de 1936 i va estar processat per la seva actuació en la revolució d’octubre de 1934; va formar part durant l’etapa roja del primer comitè revolucionari o antifeixista de la citada plaça de Mataró, i va permetre detencions, assassinats, destrucció de tota classe d’objectes religiosos. Més tard va ser designat comissari o delegat governatiu al poble de Dosrius; amb motiu de la marxa de la denominada columna Malatesta va dirigir la paraula a les masses des de l’Ajuntament després d’haver-ho fet un representant de la FAI, el qual va donar a conèixer l’assassinat perpetrat aquell mateix dia en la persona del que va ser rector de Santa Maria. Reconeix haver exercit el càrrec de tinent d’alcalde i de fiscal a Mataró, i el de comissari municipal al de Dosrius; haver estat president diverses vegades durant els cinquanta anys que milità a ERC; haver realitzat propaganda del Front Popular, i haver parlat una sola vegada des del balcó de l’Ajuntament a la columna Malatesta. Nega els altres càrrecs. Consell de guerra: Barcelona, 7 de març de 1939. Consell de guerra permanent núm. 2, al Palau de Justícia de Barcelona. Sumaríssim d’urgència núm. 502. Té expedient de responsabilitats polítiques. Sentència: Condemnat a mort el 8 de març de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el 16 de març de 1939.


CONSEQÜÈNCIES


OBSERVACIONS


Datació

ANY 1939

MÉS Març

DATA EXACTA 16/03/1939

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC PLATJA

LOCALITAT CAMP DE LA BOTA

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) JOSEP ABRIL I ARGEMÍ

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA Alcalde de Mataró (Maresme)

VÍCTIMA (JURÍDICA) ERC - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC


Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ESCAMOT D'EXECUCIÍ

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES

ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ


Elements discursius

Fonts

INFORMACIÓ

ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 Esquerra Republicana presenta la querella a la justícia argentina contra el crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputats d'ERC

DOCUMENT

ESQUERRA REPUBLICANA (N.I.) ALCALDES D'ERC AFUSELLATS PEL FRANQUISME

ESQUERRA REPUBLICANA 11/09/2013 El franquisme contra Esquerra

ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 QUERELLA CRIMINAL D'ERC CONTRA EL FRANQUISME PER L'ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS, DOS DIPUTATS I 45 ALCALDES