Afusellament d'Abril i Argemí, alcalde d'ERC de Mataró (Maresme)
FITXA 0306
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ 17.Abril i Argemí, Josep - Mataró (Maresme). Lloc de naixement: Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) Edat: 70 Estat civil: Casat Professió: Sabater Vida fins a l’inici de la Guerra Civil: Afiliat al Partit Federalista de Pi i Margall. Fou conseller de l’Ajuntament durant els anys de la Restauració. Va escriure a la premsa mataronina amb el pseudònim de Lirba. Fou un dels fundadors d’ERC a Mataró, i va ser nomenat alcalde del primer ajuntament republicà l’abril de 1931. Va participar en els Fets d’Octubre de 1934, situació que li va valdre per ser empresonat. L’any 1936 donà suport i participà de manera activa en les eleccions de febrer de 1936. Període en què fou alcalde: Abril 1931 - octubre de 1934 / febrer de 1936 - octubre de 1936. Repressió Data de la detenció: 2 de febrer de 1939. Principals acusacions franquistes: Va pertànyer al partit d’Esquerra Republicana, en el qual va ocupar diverses vegades el càrrec de president. Va realitzar una intensa propaganda pels partits esquerrans i va ser el primer alcalde republicà que va tenir la vila de Mataró, càrrec que ocupava quan va iniciar-se el Moviment Nacional i en el qual va continuar; va col•laborar com a apoderat del Front Popular a les eleccions de 1936 i va estar processat per la seva actuació en la revolució d’octubre de 1934; va formar part durant l’etapa roja del primer comitè revolucionari o antifeixista de la citada plaça de Mataró, i va permetre detencions, assassinats, destrucció de tota classe d’objectes religiosos. Més tard va ser designat comissari o delegat governatiu al poble de Dosrius; amb motiu de la marxa de la denominada columna Malatesta va dirigir la paraula a les masses des de l’Ajuntament després d’haver-ho fet un representant de la FAI, el qual va donar a conèixer l’assassinat perpetrat aquell mateix dia en la persona del que va ser rector de Santa Maria. Reconeix haver exercit el càrrec de tinent d’alcalde i de fiscal a Mataró, i el de comissari municipal al de Dosrius; haver estat president diverses vegades durant els cinquanta anys que milità a ERC; haver realitzat propaganda del Front Popular, i haver parlat una sola vegada des del balcó de l’Ajuntament a la columna Malatesta. Nega els altres càrrecs. Consell de guerra: Barcelona, 7 de març de 1939. Consell de guerra permanent núm. 2, al Palau de Justícia de Barcelona. Sumaríssim d’urgència núm. 502. Té expedient de responsabilitats polítiques. Sentència: Condemnat a mort el 8 de març de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el 16 de març de 1939.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Datació
ANY 1939
MÉS Març
DATA EXACTA 16/03/1939
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC PLATJA
LOCALITAT CAMP DE LA BOTA
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) JOSEP ABRIL I ARGEMÍ
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA Alcalde de Mataró (Maresme)
VÍCTIMA (JURÍDICA) ERC - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ESCAMOT D'EXECUCIÍ
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 Esquerra Republicana presenta la querella a la justícia argentina contra el crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputats d'ERC
DOCUMENT
ESQUERRA REPUBLICANA (N.I.) ALCALDES D'ERC AFUSELLATS PEL FRANQUISME
ESQUERRA REPUBLICANA 11/09/2013 El franquisme contra Esquerra
ESQUERRA REPUBLICANA 14/10/2013 QUERELLA CRIMINAL D'ERC CONTRA EL FRANQUISME PER L'ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS, DOS DIPUTATS I 45 ALCALDES